CONCLUSIONS I CONVENCIÓ CATALANA DE LA PREMSA COMARCAL
La densitat i la riquesa de les exposicions d’aquests dies fa difícil el resum de les idees i plantejaments i les conclusions poden ser-ne moltes i diverses.
La PRIMERA SESSIÓ, dedicada a “Informació i qualitat en tot moment i en qualsevol lloc”, va aportar una primera onada de receptes, suggeriments, fórmules noves i clàssiques.
El vicerector de la Universitat de Navarra, Alfonso Sánchez Tabernero, va obrir el foc dibuixant les grans línies de moviment dels mitjans de comunicació a nivell mundial, recordant-nos que creix la difusió de la premsa diària degut a la incorporació de milions de lectors d’estats com la Xina i la Índia però que en el món occidental la situació es d’estancament o de lleuger retrocés degut al creixement dels competidors digitals, radiofònics i televisius. Aquests moviments tenen la seva correspondència en el món de la publicitat i, per tant, hem vist com a les últimes dècades s’ha acabat el clar predomini de la inversió publicitària a la premsa per arribar a una igualació amb la inversió destinada a la televisió. La multiplicació de fonts d’informació ha suposat un fort augment de la competència per les audiències i per la captació de ingressos publicitaris. El professor va establir un vincle entre la audiència i la qualitat del producte, definint la qualitat a partir de vuit paràmetres: la demanda del públic, els estàndards professionals, la identitat pròpia, la imaginació, la exclusivitat, el disseny atractiu, el missatge comprensible i l’apropament temporal, geogràfic i emocional.
El president de l’Associació d’empreses de comunicació regionals i diàries portugueses, Joao Palmeiro, ens va fer una exposició de la situació dels mitjans de comunicació a Portugal i va esverar a tots els presents amb l’anunci de que la Comissió Europea està preparant unes taxes relacionades amb la salut del medi ambient destinades al sector de la premsa. Va explicar que al seu país hi ha cinc centes empreses de premsa, radio, televisió i digitals, de les quals dues centes són d’àmbit local o comarcal. També va destacar el fet de que el 80% de les vendes de premsa son per subscripció degut a la eficàcia dels serveis de correus portuguesos. Finalment va alertar de que la Unió Europea està preparant una directiva sobre els continguts informatius referents a terrorisme i sobre publicitat en temes relacionats amb les drogues, l’alcohol, els productes alimentaris que provoquen obesitat, etc.
El cap de comunicació de l’IESE, José Ignacio Bel, ens va oferir un seguit de recomanacions per optimitzar les formes de treball periodístic, un decàleg per fidelitzar el lector. A partir de l’opció de que els mitjans de comunicació han de ser cada vegada mes opinió, explicació, anàlisi, investigació, va destacar la importància de treballar per ampliar els hàbits de lectura en diversos sectors socials com les dones, els joves, els jubilats i els immigrants.
A continuació vam tenir el gust, el plaer, d’escoltar la CONFERÈNCIA MAGISTRAL del director de “Le Monde Diplomatique”, Ignacio Ramonet, una de les figures destacades del moviment mundial anti-globalització. Va començar submergint-nos en un allau de dades, a partir de les quals va desenvolupar les seves conclusions. La crisi general i mundial de la premsa de paper i pagament ha suposat que els Estats Units passessin de tenir 16.000 diaris als 2.000 actuals mentre a la Unió Europea la pèrdua, el retrocés, en els últims deu anys ha estat de un milió d’exemplars per any, una baixada anual de vendes de un 2%. També baixa la publicitat. Va explicar cap a on poden anar els trets en un pròxim futur, a partir de l’exemple de la publicació Ohmynews, un diari per Internet que permet llegir els textos, com qualsevol diari de paper, escoltar informacions i entrevistes, com a qualsevol radio, i veure imatges, com a qualsevol televisió. En va treure la conclusió de que les noves generacions de periodistes han d’estar disposades a fer-ho tot, a ser multimedia. Va introduir el concepte de periodisme de satisfacció, definint-lo com el que la gent viu ho vol veure reflectit en els mitjans de comunicació. A partir de la constatació de que amb els nous mitjans el periodista ha perdut el monopoli de la informació es va formular les preguntes que tots ens fem sobre el futur de la premsa de paper i de pagament, sobre el futur dels periodistes, sobre com superar la crisi. Va situar l’origen de la crisi en la revolució digital i va diagnosticar que els monomedia pateixen perquè avui dia domina el multimedia (text, imatge i so). Aleshores va fer el salt a l’aspecte econòmic-industrial situant la evolució del sector de la comunicació de una posició marginal a l’actual situació en que es una matèria prima estratègica, un sector dels de major creixement, dels mes expansius, dels que reben majors inversions i produeixen mes riquesa. A continuació va atacar el tema de la credibilitat dels mitjans partint de la base de que els criteris de la cultura de masses (brevetat, emocionalitat, espectacularitat,...) impregnen el periodisme i això ha portat a un descarrilament mediàtic en que es fan servir amb freqüència la mentida, la manipulació, etc., fets que han suposat la pèrdua del principal patrimoni del periodisme, que es la credibilitat. Això ha generat un sentiment d’inseguretat informativa, la gent no es creu o dubte sobre la informació que rep. Per aquest forat, va dir, han entrat els gratuïts en els últims cinc anys. Va assegurar que el diari de pagament ven informació al públic i el gratuït ven públic als anunciants. Va acabar afirmant que la premsa de proximitat es la que millor pot fer front a la tempesta ja que la gent vol saber el que passa al seu voltant i pot verificar el que llegeix i està disposada a pagar per una informació que considera útil. El problema es la proximitat als polítics, als empresaris que son els anunciants i que exerceixen pressió sobre els continguts informatius. Va cloure la seva lliçó magistral amb les exigències de canvi que comporta Internet.
A la SEGONA SESSIÓ sobre “Noves armes en la lluita pels lectors. Noves tecnologies i disseny”, el director d’art i projectes d’estudi de Cases i Associats, Francisco Amaral, va explicar les experiències extretes de quatre diaris, el “Correio Popular”, de Brasil, “Il Giornale de Sardegna”, d’Itàlia, el “Sud Presse”, de Bèlgica, i “El Dia de Cuenca”, d’Espanya. Els punts en comú de la renovació efectuada per aquests diaris es la recerca de un públic jove, un disseny més modern i atractiu i un ús extensiu de la tecnologia en la producció de la informació i de la pàgina.
El professor de Tecnologies de la informació i de la comunicació de la facultat de ciències de la comunicació Blanquerna, Ferran Sàez, va fer un llistat d’èxits i fracassos de la premsa digital per concloure que la saturació informativa es enorme però no afecta a la premsa de proximitat, que la tendència mundial es la creació de grans empreses mediàtiques i que la premsa de proximitat es l’alternativa i que les empreses de premsa de proximitat han de revisar el format en relació a la premsa generalista i la premsa gratuïta.
El catedràtic de periodisme de la Universitat de València, Josep Lluis Gómez Mompart, va afirmar que tothom pot ser informador però no periodista, va alertar que està desapareixent el reportatge, que es l’únic gènere que permet contextualitzar, i va cloure la seva intervenció citant la frase: “El propòsit principal del periodisme es proporcionar als ciutadans la informació que necessiten per ser lliures i capaços de governar-se ells mateixos”.
A la TERCERA SESSIÖ sobre el tema del “Seguiment dels lectors”, el director de marketing i vendes de “La Voz de Galícia”, Rafael Sanguino, va explicar la situació de la premsa al seu país, apuntant les causes de la baixada de les vendes. Va enumerar-ne sis: menys temps per llegir, proliferació d’altres productes (televisió, Internet, gratuïts, difusió no ordinària, com les promocions que es fan a bars, universitats, etc.), la existència de una nova generació amb uns nous costums i models de comportament, els diferents tipus de lectors (els compromesos i els lleugers), el periòdic aporta poca cosa i el preu. Va situar com a possible sortida de la crisi la extensió de la marca.
El director general del Sindicat de la premsa diària regional francesa, Bruno Hocquart, va explicar que a França hi ha seixanta diaris regionals que venen sis milions d’exemplars per dia i va assenyalar que abans el concepte de proximitat tenia una connotació geogràfica però que avui dia es afectiva, emocional. Va evocar diferents segmentacions del públic començant per la edat i constatant el desinterès dels joves per la lectura tot explicant diferents experiències per arribar a ells com obrir blogs perquè parlin dels temes que els motiven i publicar les aportacions mes interessants. Altre segment tractat va ser el públic de les grans ciutats amb els esforços que s’efectuen per incrementar la presència de la premsa regional portant el diari a casa, potenciant la informació local,...També va parlar del segment dels professionals enumerant la informació específica que se’ls hi proporciona.
El president de l’Associació de setmanaris francesos, Loïk de Guebriant, va parlar-nos dels setmanaris locals assegurant que aquest tipus de premsa es el millor instrument per portar els joves a la lectura. Va explicar que a totes les grans ciutats franceses, les de mes de cent mil habitants, hi ha gratuïts i que la premsa de pagament no podrà recuperar el terreny perdut. Tanmateix, a nivell regional neixen noves publicacions i creix la audiència que va estimar en uns disset milions de lectors, dels quals set son lectors regulars d’aquesta premsa. A França hi han 250 capçaleres de premsa setmanal regional i la meitat d’aquestes publicacions pertanyen a grans grups de premsa. Tenen una difusió mitjana de 10.000 exemplars. Va enumerar set mínims essencials: bona informació sobre la vida local, promoure i valorar el país, desenvolupar el sentiment de pertinença local, ser útil, crear lligam social i afavorir els intercanvis, ser intel·ligent i desenvolupar una identitat editorial.
A la QUARTA SESSIÓ, centrada en el tema de la “Gestió del cost de la fidelització dels lectors”, el director general de Zenith Media Barcelona, Philipp Fürst, ens va sorprendre doblement, per la seva treballada introducció al tema amb l’explicació del joc de la ruleta i per la seva sinceritat en relació als estudis d’audiència i les insercions publicitàries. A partir de la ruleta ens va portar a l’estudi de les probabilitats d’arribar al públic a través de les insercions publicitàries. Va ser sincer i sorprenent en dir que si els mitjans de comunicació local tenen la fidelitat dels seus lectors per ells, les centrals de mitjans, es més fàcil arribar al seu públic i, per tant, els hi faran falta menys insercions publicitàries. Va valorar la fidelitat del lector com un factor important per tal de poder planificar les campanyes d’inserció publicitària.
El dicector del Baròmetre de la Comunicació i i la Cultura, Lluis Tolosa, va partir de la base de que no disposem de dades sobre la penetració de la premsa local i comarcal, de que no es mesuren les seves audiències. Estem parlant de uns 1.400 mitjans de comunicació a Catalunya, amb mes de quatre centes radios locals, cent trenta periòdics comarcals i locals i tres centes publicacions gratuïtes. El Baròmetre farà estudi d’audiència de premsa, radio i televisió i de tots els mitjans dels territoris de parla catalana. La medició es farà a través d’entrevistes mirant diferents perfils (socio-econòmic, socio-educatiu, socio-lingüístic, consum cultural,...). Es valoraran no sols el nombre sinó també els per què i es veurà la evolució dels consums en un espai lingüístic de mes de dotze milions de persones. Es faran 39.000 entrevistes anuals, en profunditat.
La responsable de gestió de les publicacions comarcals de Berria, Nerea Basurto, va explicar el desenvolupament de la premsa comarcal i local en euskera a partir de la creació primer del diari nacional Berria. En tres anys s’han creat set edicions locals que abasten set comarques i tenen una difusió de 35.500 exemplars, establint un treball conjunt amb els grups socials de cada àrea. El 60% dels lectors d’aquesta premsa son de pagament i el 40% reben gratis el producte periodístic però la situació està evolucionant en increment dels pagadors als quals se’ls hi ofereixen un paquet creixent de serveis.
A la CINQUENA SESSIÖ, sobre “Maximitzar es ingressos entre mitjans impresos i electrònics”, el director de Media Contacts Barcelona, Joan Grau, va explicar que la inversió publicitària a Internet sols representa el 2% del total del paquet publicitari però la tendència es a créixer fins s un 68% en els pròxims anys i que la premsa local i comarcal té una oportunitat de entrar en la programació dels anunciants si es presenta en bloc, unida i articulada amb projectes conjunts.
El consultor de mitjans i editor de Periodistas 21, Juan Valera, va dir que la publicitat està molt concentrada en una quinzena de marques que suposen el 90% de la inversió i que els anunciants canviaran el sentit, la direcció, de les seves inversions en favor de les televisions, els gratuïts i Internet.
El gerent de Telefónica I+D, Gerard Mulà, va afirmar que la informació per Internet flueix més ràpidament i, per tant, va proposar les possibles aplicacions de les noves tecnologies a la premsa local i comarcal.
A la SISENA SESSIÖ, que va tractar el tema de “Resoldre el dilema dels dubtes. Afrontar els reptes editorials, afavorirà l’estratègia de futur”. El professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Pere Franch, ens va fer una proposta de com hauria de ser el contingut de la premsa comarcal, un model informatiu diferenciat del que ofereixen la televisió i la radio, amb més elements de reflexió i de context, amb menys quantitat d’informació però de més qualitat.
El professor de Direcció, Gestió i Estructura d’Empreses Informatives i Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago de Compostela, Francisco Campos, va afirmar que la proximitat no ha de ser sols geogràfica sinó també d’identitat i de relació. Abans de plantejar-se guanyar nous lectors, el primer es fidelitzar els que es tenen, donar-lis satisfacció proporcionant la informació que volen, millorar la qualitat i potenciar la línia editorial, la transmissió de les idees.
La PRIMERA SESSIÓ, dedicada a “Informació i qualitat en tot moment i en qualsevol lloc”, va aportar una primera onada de receptes, suggeriments, fórmules noves i clàssiques.
El vicerector de la Universitat de Navarra, Alfonso Sánchez Tabernero, va obrir el foc dibuixant les grans línies de moviment dels mitjans de comunicació a nivell mundial, recordant-nos que creix la difusió de la premsa diària degut a la incorporació de milions de lectors d’estats com la Xina i la Índia però que en el món occidental la situació es d’estancament o de lleuger retrocés degut al creixement dels competidors digitals, radiofònics i televisius. Aquests moviments tenen la seva correspondència en el món de la publicitat i, per tant, hem vist com a les últimes dècades s’ha acabat el clar predomini de la inversió publicitària a la premsa per arribar a una igualació amb la inversió destinada a la televisió. La multiplicació de fonts d’informació ha suposat un fort augment de la competència per les audiències i per la captació de ingressos publicitaris. El professor va establir un vincle entre la audiència i la qualitat del producte, definint la qualitat a partir de vuit paràmetres: la demanda del públic, els estàndards professionals, la identitat pròpia, la imaginació, la exclusivitat, el disseny atractiu, el missatge comprensible i l’apropament temporal, geogràfic i emocional.
El president de l’Associació d’empreses de comunicació regionals i diàries portugueses, Joao Palmeiro, ens va fer una exposició de la situació dels mitjans de comunicació a Portugal i va esverar a tots els presents amb l’anunci de que la Comissió Europea està preparant unes taxes relacionades amb la salut del medi ambient destinades al sector de la premsa. Va explicar que al seu país hi ha cinc centes empreses de premsa, radio, televisió i digitals, de les quals dues centes són d’àmbit local o comarcal. També va destacar el fet de que el 80% de les vendes de premsa son per subscripció degut a la eficàcia dels serveis de correus portuguesos. Finalment va alertar de que la Unió Europea està preparant una directiva sobre els continguts informatius referents a terrorisme i sobre publicitat en temes relacionats amb les drogues, l’alcohol, els productes alimentaris que provoquen obesitat, etc.
El cap de comunicació de l’IESE, José Ignacio Bel, ens va oferir un seguit de recomanacions per optimitzar les formes de treball periodístic, un decàleg per fidelitzar el lector. A partir de l’opció de que els mitjans de comunicació han de ser cada vegada mes opinió, explicació, anàlisi, investigació, va destacar la importància de treballar per ampliar els hàbits de lectura en diversos sectors socials com les dones, els joves, els jubilats i els immigrants.
A continuació vam tenir el gust, el plaer, d’escoltar la CONFERÈNCIA MAGISTRAL del director de “Le Monde Diplomatique”, Ignacio Ramonet, una de les figures destacades del moviment mundial anti-globalització. Va començar submergint-nos en un allau de dades, a partir de les quals va desenvolupar les seves conclusions. La crisi general i mundial de la premsa de paper i pagament ha suposat que els Estats Units passessin de tenir 16.000 diaris als 2.000 actuals mentre a la Unió Europea la pèrdua, el retrocés, en els últims deu anys ha estat de un milió d’exemplars per any, una baixada anual de vendes de un 2%. També baixa la publicitat. Va explicar cap a on poden anar els trets en un pròxim futur, a partir de l’exemple de la publicació Ohmynews, un diari per Internet que permet llegir els textos, com qualsevol diari de paper, escoltar informacions i entrevistes, com a qualsevol radio, i veure imatges, com a qualsevol televisió. En va treure la conclusió de que les noves generacions de periodistes han d’estar disposades a fer-ho tot, a ser multimedia. Va introduir el concepte de periodisme de satisfacció, definint-lo com el que la gent viu ho vol veure reflectit en els mitjans de comunicació. A partir de la constatació de que amb els nous mitjans el periodista ha perdut el monopoli de la informació es va formular les preguntes que tots ens fem sobre el futur de la premsa de paper i de pagament, sobre el futur dels periodistes, sobre com superar la crisi. Va situar l’origen de la crisi en la revolució digital i va diagnosticar que els monomedia pateixen perquè avui dia domina el multimedia (text, imatge i so). Aleshores va fer el salt a l’aspecte econòmic-industrial situant la evolució del sector de la comunicació de una posició marginal a l’actual situació en que es una matèria prima estratègica, un sector dels de major creixement, dels mes expansius, dels que reben majors inversions i produeixen mes riquesa. A continuació va atacar el tema de la credibilitat dels mitjans partint de la base de que els criteris de la cultura de masses (brevetat, emocionalitat, espectacularitat,...) impregnen el periodisme i això ha portat a un descarrilament mediàtic en que es fan servir amb freqüència la mentida, la manipulació, etc., fets que han suposat la pèrdua del principal patrimoni del periodisme, que es la credibilitat. Això ha generat un sentiment d’inseguretat informativa, la gent no es creu o dubte sobre la informació que rep. Per aquest forat, va dir, han entrat els gratuïts en els últims cinc anys. Va assegurar que el diari de pagament ven informació al públic i el gratuït ven públic als anunciants. Va acabar afirmant que la premsa de proximitat es la que millor pot fer front a la tempesta ja que la gent vol saber el que passa al seu voltant i pot verificar el que llegeix i està disposada a pagar per una informació que considera útil. El problema es la proximitat als polítics, als empresaris que son els anunciants i que exerceixen pressió sobre els continguts informatius. Va cloure la seva lliçó magistral amb les exigències de canvi que comporta Internet.
A la SEGONA SESSIÓ sobre “Noves armes en la lluita pels lectors. Noves tecnologies i disseny”, el director d’art i projectes d’estudi de Cases i Associats, Francisco Amaral, va explicar les experiències extretes de quatre diaris, el “Correio Popular”, de Brasil, “Il Giornale de Sardegna”, d’Itàlia, el “Sud Presse”, de Bèlgica, i “El Dia de Cuenca”, d’Espanya. Els punts en comú de la renovació efectuada per aquests diaris es la recerca de un públic jove, un disseny més modern i atractiu i un ús extensiu de la tecnologia en la producció de la informació i de la pàgina.
El professor de Tecnologies de la informació i de la comunicació de la facultat de ciències de la comunicació Blanquerna, Ferran Sàez, va fer un llistat d’èxits i fracassos de la premsa digital per concloure que la saturació informativa es enorme però no afecta a la premsa de proximitat, que la tendència mundial es la creació de grans empreses mediàtiques i que la premsa de proximitat es l’alternativa i que les empreses de premsa de proximitat han de revisar el format en relació a la premsa generalista i la premsa gratuïta.
El catedràtic de periodisme de la Universitat de València, Josep Lluis Gómez Mompart, va afirmar que tothom pot ser informador però no periodista, va alertar que està desapareixent el reportatge, que es l’únic gènere que permet contextualitzar, i va cloure la seva intervenció citant la frase: “El propòsit principal del periodisme es proporcionar als ciutadans la informació que necessiten per ser lliures i capaços de governar-se ells mateixos”.
A la TERCERA SESSIÖ sobre el tema del “Seguiment dels lectors”, el director de marketing i vendes de “La Voz de Galícia”, Rafael Sanguino, va explicar la situació de la premsa al seu país, apuntant les causes de la baixada de les vendes. Va enumerar-ne sis: menys temps per llegir, proliferació d’altres productes (televisió, Internet, gratuïts, difusió no ordinària, com les promocions que es fan a bars, universitats, etc.), la existència de una nova generació amb uns nous costums i models de comportament, els diferents tipus de lectors (els compromesos i els lleugers), el periòdic aporta poca cosa i el preu. Va situar com a possible sortida de la crisi la extensió de la marca.
El director general del Sindicat de la premsa diària regional francesa, Bruno Hocquart, va explicar que a França hi ha seixanta diaris regionals que venen sis milions d’exemplars per dia i va assenyalar que abans el concepte de proximitat tenia una connotació geogràfica però que avui dia es afectiva, emocional. Va evocar diferents segmentacions del públic començant per la edat i constatant el desinterès dels joves per la lectura tot explicant diferents experiències per arribar a ells com obrir blogs perquè parlin dels temes que els motiven i publicar les aportacions mes interessants. Altre segment tractat va ser el públic de les grans ciutats amb els esforços que s’efectuen per incrementar la presència de la premsa regional portant el diari a casa, potenciant la informació local,...També va parlar del segment dels professionals enumerant la informació específica que se’ls hi proporciona.
El president de l’Associació de setmanaris francesos, Loïk de Guebriant, va parlar-nos dels setmanaris locals assegurant que aquest tipus de premsa es el millor instrument per portar els joves a la lectura. Va explicar que a totes les grans ciutats franceses, les de mes de cent mil habitants, hi ha gratuïts i que la premsa de pagament no podrà recuperar el terreny perdut. Tanmateix, a nivell regional neixen noves publicacions i creix la audiència que va estimar en uns disset milions de lectors, dels quals set son lectors regulars d’aquesta premsa. A França hi han 250 capçaleres de premsa setmanal regional i la meitat d’aquestes publicacions pertanyen a grans grups de premsa. Tenen una difusió mitjana de 10.000 exemplars. Va enumerar set mínims essencials: bona informació sobre la vida local, promoure i valorar el país, desenvolupar el sentiment de pertinença local, ser útil, crear lligam social i afavorir els intercanvis, ser intel·ligent i desenvolupar una identitat editorial.
A la QUARTA SESSIÓ, centrada en el tema de la “Gestió del cost de la fidelització dels lectors”, el director general de Zenith Media Barcelona, Philipp Fürst, ens va sorprendre doblement, per la seva treballada introducció al tema amb l’explicació del joc de la ruleta i per la seva sinceritat en relació als estudis d’audiència i les insercions publicitàries. A partir de la ruleta ens va portar a l’estudi de les probabilitats d’arribar al públic a través de les insercions publicitàries. Va ser sincer i sorprenent en dir que si els mitjans de comunicació local tenen la fidelitat dels seus lectors per ells, les centrals de mitjans, es més fàcil arribar al seu públic i, per tant, els hi faran falta menys insercions publicitàries. Va valorar la fidelitat del lector com un factor important per tal de poder planificar les campanyes d’inserció publicitària.
El dicector del Baròmetre de la Comunicació i i la Cultura, Lluis Tolosa, va partir de la base de que no disposem de dades sobre la penetració de la premsa local i comarcal, de que no es mesuren les seves audiències. Estem parlant de uns 1.400 mitjans de comunicació a Catalunya, amb mes de quatre centes radios locals, cent trenta periòdics comarcals i locals i tres centes publicacions gratuïtes. El Baròmetre farà estudi d’audiència de premsa, radio i televisió i de tots els mitjans dels territoris de parla catalana. La medició es farà a través d’entrevistes mirant diferents perfils (socio-econòmic, socio-educatiu, socio-lingüístic, consum cultural,...). Es valoraran no sols el nombre sinó també els per què i es veurà la evolució dels consums en un espai lingüístic de mes de dotze milions de persones. Es faran 39.000 entrevistes anuals, en profunditat.
La responsable de gestió de les publicacions comarcals de Berria, Nerea Basurto, va explicar el desenvolupament de la premsa comarcal i local en euskera a partir de la creació primer del diari nacional Berria. En tres anys s’han creat set edicions locals que abasten set comarques i tenen una difusió de 35.500 exemplars, establint un treball conjunt amb els grups socials de cada àrea. El 60% dels lectors d’aquesta premsa son de pagament i el 40% reben gratis el producte periodístic però la situació està evolucionant en increment dels pagadors als quals se’ls hi ofereixen un paquet creixent de serveis.
A la CINQUENA SESSIÖ, sobre “Maximitzar es ingressos entre mitjans impresos i electrònics”, el director de Media Contacts Barcelona, Joan Grau, va explicar que la inversió publicitària a Internet sols representa el 2% del total del paquet publicitari però la tendència es a créixer fins s un 68% en els pròxims anys i que la premsa local i comarcal té una oportunitat de entrar en la programació dels anunciants si es presenta en bloc, unida i articulada amb projectes conjunts.
El consultor de mitjans i editor de Periodistas 21, Juan Valera, va dir que la publicitat està molt concentrada en una quinzena de marques que suposen el 90% de la inversió i que els anunciants canviaran el sentit, la direcció, de les seves inversions en favor de les televisions, els gratuïts i Internet.
El gerent de Telefónica I+D, Gerard Mulà, va afirmar que la informació per Internet flueix més ràpidament i, per tant, va proposar les possibles aplicacions de les noves tecnologies a la premsa local i comarcal.
A la SISENA SESSIÖ, que va tractar el tema de “Resoldre el dilema dels dubtes. Afrontar els reptes editorials, afavorirà l’estratègia de futur”. El professor de la Facultat de Comunicació Blanquerna, Pere Franch, ens va fer una proposta de com hauria de ser el contingut de la premsa comarcal, un model informatiu diferenciat del que ofereixen la televisió i la radio, amb més elements de reflexió i de context, amb menys quantitat d’informació però de més qualitat.
El professor de Direcció, Gestió i Estructura d’Empreses Informatives i Audiovisuals de la Facultat de Ciències de la Comunicació de Santiago de Compostela, Francisco Campos, va afirmar que la proximitat no ha de ser sols geogràfica sinó també d’identitat i de relació. Abans de plantejar-se guanyar nous lectors, el primer es fidelitzar els que es tenen, donar-lis satisfacció proporcionant la informació que volen, millorar la qualitat i potenciar la línia editorial, la transmissió de les idees.
CONCLUSIONS
1.- Tenim premsa local i comarcal per a molts anys ja que es la que millor resisteix la crisi general i mundial que pateix la premsa de pagament.
2.- La premsa local i comarcal necessita posar-se al dia de manera constant aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.
3.- La premsa de proximitat ha de treballar no sols l’entorn geogràfic més proper sinó també el sentiment d’identitat i l’àmbit emocional i de relacions.
4.- La premsa local i comarcal no pot quedar centrada en la informació de caràcter local i comarcal sinó que ha d’aprofundir en l’anàlisi, la opinió, el reportatge, en definitiva, oferir elements de reflexió i de context i, per tant, lliurar la batalla de la qualitat.
5.- Es precís adoptar un seguit de mesures per fidelitzar els lectors actuals i per fomentar l’hàbit de la lectura en sectors com els joves, les dones, els jubilats i els immigrants.
6.- L’administració pública ha de desenvolupar una política de suport i ajut a aquest sector estratègic que es la premsa de proximitat.
7.- La premsa local i comarcal es i ha de ser un factor determinant en la construcció diària de la consciència nacional i de la identitat ciutadana democràtica.
8.- La premsa de proximitat es i ha de ser un instrument que ajudi a conèixer millor que es Catalunya i els seus pobles i comarques i projectar aquesta realitat a l’exterior.
9.- La premsa de proximitat ha de treballar unida per poder ser valorada per part dels anunciants, de les centrals de mitjans i pel conjunt d’agents publicitaris.
10.- És necessari buscar, explorar, noves fórmules de relació, de serveis, amb els lectors.
11.- Cal disposar dels instruments necessaris, com pot ser el Baròmetre de la Comunicació, per conèixer la taxa de penetració social i sectorial i poder així transmetre aquesta realitat al conjunt social i, sobretot, al sector dels anunciants.
1.- Tenim premsa local i comarcal per a molts anys ja que es la que millor resisteix la crisi general i mundial que pateix la premsa de pagament.
2.- La premsa local i comarcal necessita posar-se al dia de manera constant aprofitant les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.
3.- La premsa de proximitat ha de treballar no sols l’entorn geogràfic més proper sinó també el sentiment d’identitat i l’àmbit emocional i de relacions.
4.- La premsa local i comarcal no pot quedar centrada en la informació de caràcter local i comarcal sinó que ha d’aprofundir en l’anàlisi, la opinió, el reportatge, en definitiva, oferir elements de reflexió i de context i, per tant, lliurar la batalla de la qualitat.
5.- Es precís adoptar un seguit de mesures per fidelitzar els lectors actuals i per fomentar l’hàbit de la lectura en sectors com els joves, les dones, els jubilats i els immigrants.
6.- L’administració pública ha de desenvolupar una política de suport i ajut a aquest sector estratègic que es la premsa de proximitat.
7.- La premsa local i comarcal es i ha de ser un factor determinant en la construcció diària de la consciència nacional i de la identitat ciutadana democràtica.
8.- La premsa de proximitat es i ha de ser un instrument que ajudi a conèixer millor que es Catalunya i els seus pobles i comarques i projectar aquesta realitat a l’exterior.
9.- La premsa de proximitat ha de treballar unida per poder ser valorada per part dels anunciants, de les centrals de mitjans i pel conjunt d’agents publicitaris.
10.- És necessari buscar, explorar, noves fórmules de relació, de serveis, amb els lectors.
11.- Cal disposar dels instruments necessaris, com pot ser el Baròmetre de la Comunicació, per conèixer la taxa de penetració social i sectorial i poder així transmetre aquesta realitat al conjunt social i, sobretot, al sector dels anunciants.
(Per Antoni Reig)
posted by ACPC @ 10:11
0 comments
